LA MAGDALENA
Una ermita blanca, blanca
i un camí que va pujant
uns ocells que volen, volen
i una campana brandant.
Uns romers amb canyes, canyes,
sota un castell ensorrat
i la sang dels moros, moros,
que deixaren de comiat.
Una plana verda, verda,
amb delers neguitejants,
i uns camins que menen, menen
tot es veu de dalt estant.
Anar a la Magdalena,
hui que fa un dia tan clar
de lluny l’ermita tan blanca
sembla una vela en la mar.
Enric Soler i Godes.
Anem a llegir-la, buscar els recursos literaris que empra el poeta ( repeticions, hipérbaton, comparacions,...)
i després a casa haureu de MEMORITAR-LA.
Ànims i al treball!!
Us desitgem BONES FESTES!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada